Segons els últims censos realitzats fa alguns anys a través del SAC (Seguiment d'amfibis de Catalunya), sembla que algunes de les espècies més abundants i amb presència en més diversitat d'hàbitats són la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Pelophylax perezi) i el gripau corredor (Bufo calamita). Sembla que el tòtil comú (Alytes obstetricans) també es present en àrees més perifèriques del parc, i en zones conreades s'hi pot trobar la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), el gripau comú (Bubo bufo) i el gripau d'esperons (Pelobates cultripes). La granota pintada (Discoglossus pictus), espècie introduïda a la península ibèrica, també la podem trobar en diferents punts del parc natural. Pel que fa als urodels, el tritó palmat (Lissotriton helveticus) es considera pràcticament extingit als Aiguamolls de l'Empordà, malgrat hi ha indicis que anys enrere hi havia estat molt abundant. Als canals, pous i zones entollades entremig de conreus també s'hi va trobar el tritó verd (Triturus marmoratus), actualment però, no es tenen cites d’aquesta espècie.
El PNAE té una extensió de 4721,55 Ha. En ell es pot trobar gran varietat d’hàbitats de zones humides, des d’estanys i llacunes permanents i temporals d’aigua dolça i salobre, a arrossars i zones de conreus. El riu Muga parteix de forma natural aquesta superfície en dos polígons.
El primer, situat al nord de
la Muga, comprèn la Reserva Natural Integral dels Estanys, es
caracteritza per tenir comunitats més pròpies d’espais aigües dolces . En
aquesta zona és on es van donar les darreres cites del tritó verd i palmat (Triturus marmoratus i Lissotriton helveticus) del parc.
El segon polígon, situat al sud de la Muga, comprèn la Reserva Natural 2 de les Llaunes i manté uns nivells més alts de salinitat.
Accions a realitzar:
El segon polígon, situat al sud de la Muga, comprèn la Reserva Natural 2 de les Llaunes i manté uns nivells més alts de salinitat.
Accions a realitzar:
- Durant el mes de març es realitzaran prospeccions als dos
polígons per a la localització dels punts d’aigua permanents i possibles
temporals més adients per mostrejar
- Durant els mesos d'abril i maig es delimitaran transsectes de mostreig amb
trampeig no agressiu a la RNI1 i a zones prospectades com a
òptimes per aquestes espècies. D’aquesta manera es podran capturar els
exemplars adults (tant urodels com anurs), marcar i prendre’n mostres.
- Mentre es fan els transsectes es realitzarà el seguiment amfíbic general.Es faran mostrejos diürns i
nocturns per cada una de les reserves integrals seguint la metodologia del SAC (Seguiment d’Amfibis de Catalunya). Es
realitzaran censos visuals i auditius pels adults i es mostrejaran les larves amb salabre.
- Per detectar la presència del
fong Bd a les poblacions d’amfibis
estudiades, es farà un anàlisis Rt-PCR del mucus recol·lectat seguint les
tècniques descrites a Hyatt et.al., 2007 i Boyle et.al., 2004. També es
prendran mostres per Bd d’aquells
animals trobats de manera espontània morts o malalts a la zona d’estudi.

I també amb la col·laboració del CREAF i l'IRTA,
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola!!! Preciosa foto la de la hyla azul. Muy buen blog. Además como tengo bastantes amigos catalanes, lo entiendo bastante bien. Yo tengo un blog que se llama BICHOSARAGON por si queréis echarle un vistazo. Seguid así.
ResponEliminaUN SALUDAZO!!!!!